ESQUEMA DELS COLORS

D. ARMONÍES DEL COLOR

Monocromia: composició artística que només utilitza un color, però combinant les diverses tonalitats que té.

 

 

 

Bicromia: composició artística de dos colors.

 

 

 

 

Policromia: composició artística que té diversos colors.

 

 

 

 

 

 

 

 

Analogia: composició artística composta per un to i els seus respectius valors.

Complementaris: són aquells parells de colors que, en l’espectre circular, es troben just en enfront de l’altre en un cercle cromàtic

Colors càlids: són els matisos que van des del vermell al groc, passant pel taronja, rosa, marró... Són brillants, ostentosos i agressius. Atreuen a l’ull i exciten les emocions. Animen la motivació.

 

 

 

 

Colors freds: són els matisos que van des del verd al violat, incloent els blaus i els tons del gris. Poden semblar tenebrosos i opressius o, en el cas contrari, poden tenir una sensació de frescor.

 

 

 

 

 

E. SIMBIOLOGIA DELS COLORS

Colors de l’arc de sant Martí: s’han relacionat amb els set dies que va trigar Déu en crear el món. També s’associen amb les set notes musicals.

Blanc: significa llum, puresa; representa allò positiu.

Negre: és la foscor, el pecat; representa allò negatiu.

Groc: és la llum del Sol, de l’or; significa riquesa.

Blau: és un color espiritual que ens acosta al cel; s’ha utilitzat com a símbol de la fe religiosa.

Vermell: és símbol de festa i alegria; indica un rang alt en uniformes. Pot indicar violència, sang